Fa dies que preparo aquest post i tenia moltíssimes ganes de compartir amb vosaltres aquest casament: l’espectacular dia de la Carol i l’Isaac. Si alguna paraula defineix el seu dia és simplement «màgia»… Una màgia que comença dins del bosc, una màgia que envolta la Sala Piano com si d’un jardí es tractés, una màgia especial en la mirada de la Carol i l’Isaac, una màgia plena de llums i de colors arreu…
Felicitem el treball de disseny i organització de boda de Bodas de Cuento i tot el seu equip, que sempre que venen a la masia la transformen en pura Bellesa.
Gaudiu d’aquestes precioses imatges i contagieu-vos de tot allò que transmeten. Gràcies a Keisyandrocky per aquestes imatges que parlen per si soles.
La Carol i l’Isaac van preparar-se a les habitacions de la masia: la Suite i la Gran.
La cerimònia es va realitzar al bosc de la casa. Unes portes de fusta decorades amb verds, corones i les inicials de la parella en fusta iniciaven la preciosa escena.
El que més m’agrada és la decoració que emmarca a la parella al fons de la cerimònia, com si es trobessin acollits dins d’una cascada de branques i verds.
Comparteixo amb vosaltres les paraules que es van dir la Carol i l’Isaac, l’un a l’altre, durant la seva cerimònia. Escriure unes paraules l’un per l’altre és sens dubte el moment més especial de la cerimònia.
Isaac: «Apareciste en mi vida, de golpe, desterrando la soledad interior en la que me había encerrado. Llenaste mi vida de ilusiones, emociones, sentimientos… tan rápidos y fuertes que hasta me sobrecogí. Pero enseguida sentí, y me di cuenta, que no quería perderte nunca! […] Por todo lo que hemos pasado juntos, por todo lo que queremos hacer y vivir juntos… Y porque… te lo digo muy poco, lo sé… te quiero, porque te quiero, quiero casarme contigo Carol!»
Carol: «Hace 337 días, alguien se acercó a mí, y con voz temblorosa, dijo: «Carol, quieres casarte conmigo?» Y en ese instante, que había imaginado de todas las maneras imaginables, no pude articular palabra. […] Ahora quizá me falle la voz, ya sea por la emoción, la vergüenza, o los nervios, pero esta vez te daré la respuesta que aquel 8 de Agosto no te pude dar: Una, y mil veces más: Sí, quiero!»
El reportatge es va realitzar al costat de la bassa de la masia, enfatitzant el contrast de l’aigua i les textures de llum.
L’aperitiu es va realitzar a l’Era, la preciosa terrassa de la masia, amb rajoles antigues del 1776 i precioses vistes a la Natura i a Montserrat.
Com a sitting plan un arbre de somni a l’Era, ple de llums i flors de tots colors. De l’arbre i penjaven diferents claus, cada una amb una targeta on hi havia el nom i el número de taula de cada convidat. Un arbre ple de missatges, per entrar-hi i perdre’s a dins…
Podeu veure el post que vaig escriure sobre l’arbre màgic aquí amb tot detall.
El sopar es va realitzar a la Sala Piano de la masia. La Sala es va transformar en un autèntic jardí vegetal, gràcies a la preciosa decoració: alts centres a sobre les taules, moltes espelmes per crear una il·luminació molt subtil i muntatges de verds que cobrien les columnes de la sala.
Com a regals pels convidats, caixetes de cartró kraft que contenien caramels pels més petits i unes ampolletes precioses amb diferents tipus d’olis com a regal pels més grans.
Al fons de la sala, una impressionant cascada de llums.
M’encanta el photocall creat a partir d’un collage de llibres antics i una garlanda de verds.
La festa va acabar a la Terrassa de la Sala Piano, sota un patí de llumetes, tal i com acaben els «somnis d’una nit d’estiu».
Gràcies de tot cor Isaac i Carol per deixar-nos formar part d’aquest dia tant especial i per deixar-nos contagiar de la vostra Màgia (en majúscules).